Desmentint tòpics, en les recents revolucions hem pogut veure a moltes dones, amb vel o sense, manifestant-se per els carrers de les ciutats àrabs, reivindicant llibertat i el seu dret a jugar un paper protagonista en els processos de democratització dels seus països.

El CTD us convida a participar en la tertúlia amb l’economista José Manuel Naredo, un dels primers economistes en denunciar la irracionalitat de la bombolla immobiliària-financera.

Estem en un temps remogut en el que ni lírica ni èpica troben terreny adobat. Més aviat ens trobem en un període històric amb guió de pel·lícula de por. I d’escàndol. I, també, de novetats i d’esperances, tot i que el final d’etapa no sembli imminent, ara per ara. Evidentment, els qui sospitaven que això de la lluita de classes era aigua passada, hauran de revisar a fons les seves creences.

Des de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona manifestem la nostra més ferma indignació i rebuig enfront la voluntat del govern de Convergència i Unió de desmantellar el model català de benestar. Entenem que la ciutadania no pot romandre impassible davant d’aquesta ofensiva legal múltiple (aprovació de la Llei de Pressupostos, la Llei omnibús i el projecte de Llei de mesures fiscals i financeres) que constitueix l’atac més important a la línia de flotació del model català de benestar dels darrers 30 anys.

Gairebé mig any de revoltes populars en els països del nord d’Àfrica i en el Proper Orient ens han mostrat l’enorme impuls de la primavera àrab. I també ens han fet veure dia a dia –de Egipte a Síria, de Iemen a Marroc- la diversitat de situacions, estructures de poder, perills i brutalitats. En quin moment es troba ara aquest procés d’emancipació? Quines perspectives tenen aquests que, des de l’Atlàntic fins el Golf, segueixen amb l’atreviment de sostenir que “Al-sha’b yurid isqat al-nizam” (“El poble vol la caiguda del regim)”?

Una de les màximes elementals del llibre de les bones pràctiques diu: "Si una cosa funciona bé, no convé ficar-hi cullerada". Per això resulta escandalós que el nou govern de la Generalitat adopti un tarannà arbitrista i plantegi una política social de retallades poc discriminades, mentre redueix impostos significatius a les classes benestants.

Tothom pensa que els embolics de la crisi econòmica encara donaran força guerra, mentre ja estan provocant des de fa temps un cúmul de patiments i retrocessos socials. Val a dir que, ara per ara, s’han difuminat i amagat les responsabilitats de molts agents socials i econòmics, al temps que els grups dominants s’afanyen en recomposar els sistemes de control i legitimació política. Sovint amb una cruesa obscena, com és disminuir els impostos als rics i,d’altra banda, tancar hospitals o reduir el sou dels mestres.

Les revoltes populars que sacsegen els països del nord d’Àfrica i el Proper Orient han agafat per sorpresa als governs europeus que donaven un ferm suport a totes les dictadures que governaven la regió. Darrera d’aquest recolzament hi havien uns indissimulats interessos polítics, com el fet de frenar el creixement de d’islamisme polític i/o aturar la immigració cap a Europa; però també n’havien d’altres econòmics relacionats amb els recursos energètics (els hidrocarburs) o els intercanvis comercials i financers.