El Govern, encara en funcions, en el primer mandat del President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, el mateix 27 de desembre de 2012, dia en que prenia possessió el nou govern, va formalitzar l’adjudicació de tot el sistema d’abastament D’AIGÜES, TER-LLOBREGAT (ATLL) a l’empresa ACCIONA. Aquesta liderava un consorci d’empreses com són: Aigües de Catalunya Ltd, Gopa Consulting SL, Acacia ISP SL, Global Buridan SL, Global Lubbock SL i Gestió Catalana d’Aigües SA (en realitat, empreses interposades en que, a part d’Acciona, amb el 39%, hi participava el banc brasiler BTG Pactual (39%) i altres inversors com Liliana Godia o la família Rodés (Media Planning).

Una mirada diferent a la participació militar espanyola i internacional contra la pirateria amb l’anàlisi d’Antoni Castel, co-director del Màster Comunicació dels Conflictes Internacionals i els Moviments Socials (UAB)

“Benestar” és paraula camaleònica que convé examinar des de diferents perspectives, sovint complementàries. Per això col·lectius habitualment interessats en aspectes més particulars de l’acció cívica i política hem fet pinya entorn d’aquest pal de paller que a tots ens sembla central: el benestar de les persones. En resum i breument, encara que no puguem lligar tots els caps, el nostre objectiu és vertebrar aquest gran tema a partir de tres perspectives capitals: gènere, igualtat i dependència; economia i conflictes socials; ecologisme i sostenibilitat.

El sistema polític nascut en el decurs de la transició pateix un descrèdit profund tan a Catalunya com a Espanya. Són en crisi institucions de l’Estat com ara la Corona, el Tribunal Constitucional i les Comunitats Autònomes. I també, en particular, els grans partits que han caracteritzat el règim des d’aleshores.

Drets socials i oposició a la política socioeconòmica de caire neoliberal, regeneració de les institucions constitucionals i partits dominants en el sistema polític configurat a Espanya des de la transició,…i dret a decidir. La conjuntura històrica ha vingut a reunir aquests tres fronts. I segurament, s’hauran de considerar plegats per tal d’obrir vies de progrés en l’actual crisi.

Fa pocs mesos els “European Economists for an Alternative Economic Policy in Europe. EuroMemo Group” van aprovar el document: The deepening crisis in the European Union: The need for a fundamental change, que podeu consultar aquí

La Unió Europea es troba en una cruïlla històrica. Els imperatius financers i fiscals de la crisi han posat al descobert les debilitats i les limitacions institucionals de la construcció de la UE, a la vegada que afecten negativament el procés de presa de decisions, esbiaixat pel predomini actual d’una correlació de forces favorable a les posicions més conservadores de l’statu quo en les seves institucions -Comissió, Consell i Parlament.

Una guerra civil deixa en un país una empremta gairebé inesborrable. Marca per sempre els seus ciutadans. La necessitat d’obrir o no les fosses comunes a Catalunya i a Espanya és un debat de posicions polaritzades, ja que en ell conflueixen aspectes ideològics i ferides emocionals.

Un any més tornem a ser aquí per presentar-vos una nova edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, la sisena, a la seva nova seu a la Filmoteca de Catalunya, al cor del barri del Raval. Ara fa un any dèiem que semblava que fos ahir que la Mostra va néixer ara fa sis anys; que oferíem una programació que portava els «aires de revolta i esperança» que omplien les places i carrers; i no oblidàvem tampoc de fer una crida decidida en favor del Cinema i la Cultura en l’any en que les «tisores» van començar a tallar i retallar a tort i a dret.